La demografia marina despulla la nit encantada en una petita tina de 3.000 litres.

Ha estat una de les notícies més esperades de la temporada de primavera, un any més, a l'oceà Índic s'han acomplert totes les espectatives. Tot va començar el passat dia 23 d'abril quan es va submergir una tina al fons de l'oceà plena de líquid viscós, molt semblant al petroli, però de color blau cel i textura suau i sense grumolls. Els cetacis de la zona, i tots els peixos, petxines, ostres i clotxes van despertar-se. L'estat d'alerta era evident.

Un cop tots els habitants de l'oceà van estar avisats, això significa uns dos o tres dies (S'ha de tenir en compte que la xarxa marina té alguns problemes en la recepció de llenguatges formals). No obstant, un cop tots assabentats es van reunir sota la roca foradada del fons del mar, a unes 50 milles de la costa, a 35 de la tina que s'havia submergit tres dies abans.

L'atac va ser ràpid i precís. Els peixos van encarar la tina per la cara nord, els cetacis per la cara sud i els mol·luscs i els cefal·lòpodes es van repartir les cares est i oest. La nit il·luminava el mar i la visió era bona. De cop però, va aparèixer la nit davant de cadascuna de les cares de la tina, portava un vestit d'ella de color negre, molt fosc. Tot i aquesta sorpresa els marins no van frenar i un cop el més ràpid va tocar la nit una explosió de color groc va emanar de cadascuna de les nits i dels seu vestit, molt fosc.

L'explosió va arribar tant lluny que es feu de dia al Mediterràni, gràcies al túnel que amb molt d'esforç havien construït els cargols de mar. Un cop la nit estava despullada tot havia de ser més fàcil, van obrir la tina, una petita rajada portava claus allen de totes les mides, això va fer que la feina fos infinitament més fàcil. El líquid viscós de color blau cel es va escampar per tot el mar de forma espectacular. És per això que des d'aquell dia, ara deu fer mig més, el mar Mediterràni téuna textura més viscosa. No és degut a l'acció del turisme, sinó a l'atac que patí la nit per part de tota la demografia marina.

En conclusió, culpa del túnel construit pels cargols de mar.