Als meus amics.

Sou unes persones impresentables depravades que es juguen als daus el camí que han de seguir les seves vides. No sou tontos, perquè de mica en mica us n'aneu ensortint de tot el que us proposeu.

Sou petits insectes que migreu cap al fred i apareixeu el dia menys pensat a la finestra de casa meva. La visita és grata, però escassa. De seguida empreneu el vol a tocar els collons a un altre quan encara no he tingut temps de correr per agafar el flit i el matamosques per deixar-vos tiessos fotent-vos cops de cap sorollosament contra el vidre de la finestra.

Sou gent spam i gent nospam, que tan aviat m'ompliu el correu amb les guerres indiscriminades contra civils de correu brossa com contesteu a compta gotes els mails que necessiten resposta. Bipolars? Potser algú si i jo ho desconec, però és un comportament especial i característic que us etiqueta irrevocablement com a "amics".

Sou una penya que vomita les coses que li passen pel cap i embruteu amb la vostra merda els carrers transitats del vostre lloc de residència. No teniu mal de consciència i creieu que el que dieu té sentit i ho podeu defensar fins a 50 metres del cementiri, després accepteu que perdeu.

Sou un grup que s'ajunta en comptades ocasions, però que les seves parts estan permanentment unides entre elles. Teniu consciència de grup i això és bo. Valtrus, que deixeu part dels vostres ingressos en vicis i oci, sociables o malversadors?

En definitiva, sou un mirall.