Una setmana meteòrica en un petit planeta d'Andròmeda.

Quan el petit Berenguer va obrir els ulls va sentir bufar el vent com mai havia fet, va ser una revelació inesperada; després d'anys vagant per les galàxies en forma d'ànima gasosa per fi havia recuperat un cos. Acabava de nèixer, tot i això els seus processos cognitius seguien tant actius com feia 134 anys. Després d'haver passat per ser un goril·la del cor d'Àfrica, un cavaller mediocre de l'Edat Mitjana, una dama adultera enjoiada de la Il·lustració i el gos sarnós de Pla de Manlleu, avui es convertia en una petita cria d'una espècie molt evolucionada que vivia en dos cometes que provenien d'una explosió 967 anys llum a la dreta.

L'infantesa del Berenguer va ser fàcil, al cometa no hi havia gaires distraccions, tret d'un petit gronxador de color fucsia. Cal dir que la pell del jove Berenguer era taronja, com tota la seva família, els Oranxs. Al cometa hi havia dues famílies més, els Frepats i els Còtols, cadascú amb el seu gronxador i del seu color particular: verd i blau. Curiosament, les altres dues famílies també tenien una cria acabada de nèixer i que jugaven amb el petit Berenguer Oranx, eren la Flaminga Frepat i el nyicris ensopit Còdol Còtols.

De seguida el petit Berenguer sentia odi per les altres cries perquè eren verds i blaus. I ben aviat va començar a preparar l'atac. Si havia nascut el dilluns, el dimarts s'havia gronxat amb les altres cries i dimecres ja planejava l'ofensiva. Havia d'esquivar tres famílies, la seva seria fàcil, els diria que miressin al cel (es passaven hores i hores mirant la foscor absoluta). A la família Frepat els va dur un potet de mel de granotes (les granotes fan una mel exquisida). Als Còtols els portaria un mausuleu en miniatura amb els noms dels seus avantpassats (objectiu pesat però factible). Un cop les famílies distretes ell agafaria les cries i les llençaria al forat negre que servia d'abocador interestelar.

Dijous, dia d'acció. Tot va anar com una seda.

Divendres. Les famílies se'n van adonar. Va ser jutjat. Tenia por.

Dissabte. Sentència. La veu del jutge era trepidant: "El petit Berenguer Oranx haurà d'excercir de cria de les tres famílies. Cada dia serà d'un color i tindrà un cognom diferent, a més, està obligat a gronxar-se durant tot el dia fins la sacietat". La reacció, esperada.

L'endemà el petit Berenguer aterrava a la Terra amb la nau que havia robat. Ara és lliure, però és tricolor.

La vida entre els Déus.

L'esperança em confón en una dualitat marcada, d'una banda governa la beguda d'alta graduació, de l'altra Phillip Morris. Això no em preocuparia si la fi del món arribés avui tal i com pronostica la meva profecia, però no és del tot fiable, em ballen unes quantes variables que poden ser el detonant remot d'una erupció vulcànica a illes del Pacífic com Hawaii. Per tant, no podem parlar d'esperança quan està condicionada per dos factors negatius, així doncs, d'ara endavant ens referirem aquest concepte com a "desesperança".

Tot era normal fins fa poques hores, disfrutava d'un son profund i melodiós que em transportava en un núvol cap a la parcel·la que regento a l'Olimp quan a punt d'entrar al regne dels Déus, Hermes se m'aparegué per avisar-me que els llogaters que tenia a la meva parcel·la havien allotjat tots els Déus que s'havien quedat sense casa per culpa de la pujada dels aranzels que cobrava mensualment el barbut de Zeus.

Així doncs, quan vaig arribar amb el meu núvol cósmic, vaig trobar-me la casa plena d'Ares, Afrodites, Dianes, Apol·los i Razzmatassos entre molts altres semi-déus com el mimat d'Hércules o l'oblidat Ronaldinho. El crit que vaig fer va ressonar dins la meva caixa toràcica i més enllà de la Xina celestial. Es van espantar, obviament que es van espantar, sabien que alguna cosa no havien fet correctament i vaig complir la meva amanaça: "A Zeus aneu".

Quan el barbes va haver sentit tota la meva història desenfrenà la seva ira retinguda durant milers i milers d'anys. "Qui la fa, la paga" va dir-me. "I qui la rep, la cobra" vaig respondre-li picant-li l'ullet. Així doncs, ara sóc ric: tinc una parcel·la millor que la d'abans (al costat mateix de Ca l'Urà i davant de Cal Posidó), tinc poders que mai havia tingut cap Déu i sóc capaç de fer certificats de baixa per maternitat sense haver de passar per un embaràs.

Més informació: carrer dels Titans, número 23. 98453 L'Olimp (EL CEL)