La vida entre els Déus.

L'esperança em confón en una dualitat marcada, d'una banda governa la beguda d'alta graduació, de l'altra Phillip Morris. Això no em preocuparia si la fi del món arribés avui tal i com pronostica la meva profecia, però no és del tot fiable, em ballen unes quantes variables que poden ser el detonant remot d'una erupció vulcànica a illes del Pacífic com Hawaii. Per tant, no podem parlar d'esperança quan està condicionada per dos factors negatius, així doncs, d'ara endavant ens referirem aquest concepte com a "desesperança".

Tot era normal fins fa poques hores, disfrutava d'un son profund i melodiós que em transportava en un núvol cap a la parcel·la que regento a l'Olimp quan a punt d'entrar al regne dels Déus, Hermes se m'aparegué per avisar-me que els llogaters que tenia a la meva parcel·la havien allotjat tots els Déus que s'havien quedat sense casa per culpa de la pujada dels aranzels que cobrava mensualment el barbut de Zeus.

Així doncs, quan vaig arribar amb el meu núvol cósmic, vaig trobar-me la casa plena d'Ares, Afrodites, Dianes, Apol·los i Razzmatassos entre molts altres semi-déus com el mimat d'Hércules o l'oblidat Ronaldinho. El crit que vaig fer va ressonar dins la meva caixa toràcica i més enllà de la Xina celestial. Es van espantar, obviament que es van espantar, sabien que alguna cosa no havien fet correctament i vaig complir la meva amanaça: "A Zeus aneu".

Quan el barbes va haver sentit tota la meva història desenfrenà la seva ira retinguda durant milers i milers d'anys. "Qui la fa, la paga" va dir-me. "I qui la rep, la cobra" vaig respondre-li picant-li l'ullet. Així doncs, ara sóc ric: tinc una parcel·la millor que la d'abans (al costat mateix de Ca l'Urà i davant de Cal Posidó), tinc poders que mai havia tingut cap Déu i sóc capaç de fer certificats de baixa per maternitat sense haver de passar per un embaràs.

Més informació: carrer dels Titans, número 23. 98453 L'Olimp (EL CEL)