La veritat de les petites coses

Avui som dia 3 de setembre, per tant, avui és Sant Gregori el Gran, papa (590-604) i doctor de l’Església, abans monjo, patró de la música. Santa Basilissa, vg. I mr.; sant Simeó Estilita el jove (521-597), monjo siríac; sant Sàndal, mr.. Moltes felicitats a tots els Gregoris, Basilisses i Simeons Estilistes. El dia ha estat clar i nítid a bona part del país, menys a les zones on la guerra engriseix el cel amb les cendres del seu foc. Mai les penes havien arribat a cotes tan altes. De fet, quan m'he llevat, ningú s'hagués pensat que aquell dia estria marcat pel destí, com un gat passarell juga a fet i a amagar un cabdell de llana fina de color titani.

A l'hora d'esmorzar, la petita mixeta que tenim a casa, miolava mirant-se el pot de fransfurts. Ja es veia venir quan s'ha penjat del marbre on hi ha algunes fotografies de quan érem petits. Ho havia llegit a Internet, fa uns quants dies: "Prosegur es juga bona part del capital del diari As". Això vol dir que les armes adàmiques s'han entregat, a l'hora acordada.

Potser semblo un snob, potser un radical alarmat que no té por. Rus? Desitjo més aprendre a jugar a nines o a les xanques i ballar com un indi a la pista de ball. Uns bolquers enormes que juguen a pilota amb un nen de menys de tres anys. La pesta negra fa segles que ha quedat enrere, però hi ha comportament de l'espècie que usurpa la realitat intrínseca de l'element de desig obvi en els animals. El petó més gran del món té babes? És clar! i el rinoceront petit que cuida l'avi també en té!

La veritat, i en conclusió, tot és tracta del punt de vista des d'on s'observen les coses. Perdo les ganes de voler veure tots els punts de vista i opto per quedar-me aquest que mai li trec els ulls de sobre. De vegades em marxa el cap.