Les estretes relacions

Fins fa poc, la son suposava un perillós parany per la seva vida. Eren joves, però això no és rellevant. El que realment importa per poder comprendre la història és que el seu son era sinònim de dolor. Per què? Ningú ho sabia, tothom coneixia el perill però ningú en coneixia la causa immediata, ni les raons físiques, ni químiques, ni estructurals. Però passava, per desgràcia en els últims 4 anys, s'havia convertit en l'epidèmia més mortífera del planeta, enduent-se una mitjana de 100.000 vides cada dia arreu del món.

Però ja era aigua passada, una crisi com una altra. El fenomen de la superpoblació mundial permetia que cada cret temps una gran epidèmia controlés el creixement dels humans. Ara ja podien dormir tranquils, com si la son fos ara un element reparador com havia estat en el passat, ara la preocupació més gran de la raça era el trasllat definitiu. Tothom tenia bitllets, com si es tractés de la prehistòrica arca de Noé, totes les criatures del planeta volien tenir assegurada la seva franquícia en un altre planeta, tothom desitjava un futur millor que el futur que havien tingut els seus avantpassats.

Quan es va descobrir el planeta era rodó, d'això devia fer prop de 2.000 anys, la constant humana es regia per un principi d'exploració, necessitat inherent de la ment per explicar els fets més trivials i a la vegada més trascendentals. Aquest fet havia derivat en un brot psicòtic generalitzat que havia acabat amb la suposada convencionalitat i harmonia que havien desenvolupat els humans en el 2.000 anys anteriors.

La nit abans d'embarcar el planeta brugia, els més sentimentals ho descriurien després com un plor ofegat per el moviment. Marxaria tothom, o gairebé, els que no es podien permetre l'exili planetari ocuparien un càrrec de vigilants, de preservadors dels orígens, que un moment o altre serien necessaris al nou planeta. En aquell moment ningú hi pensava, però tothom sabia que arribaria un dia en que el seu cos només respondria a l'estímul del retorn. Tot i així, cap dels viatgers es podia considerar contradit o temerós.

El futur que els esperava era una incògnita amagada a 10 anys de viatge, però el sentiment general era que aquest temps serviria per acordar unes noves bases a partir de les quals s'organitzaria la convivència al nou planeta, d'una forma lliure, justa i fraternal.

Il·lusos...