Tuesday, May 20, 2008

Efemèride incomprensible de la vida i obra d'un petit pasarell.

Dia 20 de maig de 2008, "night" de "nacht" de "noite" de nit estrellada un home amb la camisa desbotonada fins al melic camina desestressat per una iluminada via Londinenca, s'atura i s'asseu en un banc. Un elefant vestit amb l'equipació oficial del Fulham s'acosta amb pas de gegant i com si es tractès d'un Pantocràtor creua les cames i alça la mà mostrant el palmell i tot estirant dos dits al cel diu: "Jau."

La conversa no va durar gaire, la capacitat de l'orador elefantí era molt reduïda ja que no havia assistit a les classes que impartia un tal Cicerò cada divendres a Times Square. L'home, decebut, l'engegà a la merda de males maneres, tot brandant una escombra. Però no sabia que l'escombra era la senyal que esperaven tots els animals de Hyde Park per sortir i atacar a qui tingui l'eina. Així doncs, l'elefant es va enretirar i de la foscor apareixeren 132 animals d'espècies ben diverses: va sortir el lleó, l'hipopòtam, la jirafa, el camell, la llama i tot tipus d'aus i insectes. L'atac fou brutal.

No va recuperar el coneixement fins al cap d'una estona, quan al despertar-se va veure que estava completament despullat, sol. Sol? Va mirar al voltant. Sol. Al mateix moment va començar a sentir una veu molt fina que venia de sota el seu peu. Sol? Va aixecar el peu i va descobrir un petit ocellet que piolava descaradament sota l'ull de poll del dit petit del peu esquerre. A l'agafar-lo aquest va sortir volant, com si li indiquès un camí. L'home es va aixecar i va començar a caminar.

Passada una estona, el petit passarell es va aturar davant de l'estadi de futbol de Wembley. Va acostar-se a l'orella de l'home i li digué en veu clara i concisa, com si es tractés d'unàngel baixat del cel: "Aquest és el lloc més venerat del cel i de la terra. Aquí, exactament aquí, fa 16 anys va tenir lloc un fet extraordinari. S'estava jugant un partit molt important i anaven empatats, el meu pare va aprofitar una falta per llançar-se cap a la pilota i picar les costures, això va fer que l'esfèric rebentés i entrés directe a la porteria dels blancs. Els tronges es van tornar bojos d'alegria, però el meu pare ja no va a tornar a emprendre el vol. Tu, en un dia com avui has estat escollit per la veu d'Hermes i estàs destinat a venir cada dia 20 de maig de la teva vida a cridar: Goooooooooooooooooooooooool d'un petit passarell!!!!!!!"

L'home va assentir.

No comments:

 
Creative Commons License
El límit de la ment by http://ellimitdelament.blogspot.com/ is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain License.